Fundació ARS - Blog

Amb motiu de la publicació del seu nou poemari, La llum i el no-res (Meteora) Ada Castells conversa amb Antoni Clapés al suplement de cultura del diari Avui.

Aquí trobareu un reportatge sobre Cafè Central, l’editorial de poesia fundada per Antoni Clapés i Víctor Sunyol el 1989

La Biblioteca de Tàrrega acollí el 23 d’abril el debat titulat Diàlegs sobre un escriptor. Viatge pels móns lírics de Josep-Ramon Bach, dedicat a l’obra d’aquest escriptor, autor resident del Sant Jordi 2010 a la capital de l’Urgell. Els editors Àlex Broch i Manuel Costa Fernández, president de la Fundació Ars, profunds coneixedors de l’univers literari de Bach, van analitzar els móns exòtics plasmats en llibres com L’ocell imperfecte amb el personatge de Kosambi, un narrador de contes, com a fil conductor.

Josep Madaula, col·laborador de Quadern, i el seu fill Albert exposen a partir del divendres 26 de febrer les seves obres (pintura, fotografia i dibuixos) a l’Alliance Française de Sabadell. Fins al 9 d’abril

El nom de Josep-Ramon Bach resultarà familiar a molts d’aquells que hagin seguit la trajectòria de la generació poètica dels anys setanta. Donat a conèixer en el si dels desapareguts Llibres del Mall, Bach va donar un tomb a la seva obra en un conjunt de reculls de poemes en prosa -publicats sobretot per Columna des de mitjans dels anys noranta- inspirats en alguns casos en la tradició oriental i en d’altres en l’africana -aquests últims, tot constituint un cicle, el de Kosambi, que ha atorgat a l’autor un prestigi considerable. D’un temps ençà, però, el Bach poeta ha anat cedint lloc al dramaturg, si més no en aparença; i diem en aparença perquè -tal com passa amb altres escriptors, des d’Espriu fins a Brossa- en aquest cas el dramaturg és, en molts aspectes, una prolongació del poeta.

La dama de cors se’n va de copes és un recull de peces teatrals breus que arriba precedit dels anteriors Almanac intermitent -del 2004, si bé recull textos dels anys setanta- i Diàlegs morals sobre la felicitat -del 2008. Amb aquest últim comparteix tant el subtítol, Catorze peces de teatre de mirall, com l’estructura de les obres que s’hi inclouen: sempre van precedides de la lògica presentació dels personatges, però també d’una indicació de la manera com hauria de ser el públic assistent i d’una veu en off que ho remarca, amb la qual cosa se’ns sitúa d’entrada en un context distant i irònic que ens predisposa per al caràcter enjogassat dels diàlegs. Val a dir que, en una hipotètica representació, valdria la pena llegir íntegres en veu alta aquests petits textos previs, que suposen excel·lents introduccions a les obres pròpiament dites.

A partir d’aquí, una vegada presentats els personatges i caracteritzat el públic, ens trobem amb els diàlegs, sense gairebé ni acció: es tracta mes aviat d’intercanvis d’impressions entre els personatges a partir d’una situació mínima. Val a dir, això sí, que es tracta de situacions d’un marcat caràcter insòlit: per exemple, ens trobem un tigre convertit en domador, un bar on serveixen l’entrepà de la felicitat, un astronauta vingut d’un altre planeta que es fa amic d’un pagès, o una actriu famosa que fa deturar el tren en què viatja per fer les seves necessitats en un poblet. No són, però, les situacions en si mateixes allò que més interessa l’autor, sinó les reaccions sovint astorades que provoquen en els personatges i les revelacions a què els acostumen a conduir. En bona manera, a aquest llibre també li escauria el títol de l’anterior, Diàlegs morals sobre la felicitat, perquè aquest n’és sovint el tema de fons; com ho és també el del contrast aparent i la identificació de fet entre els protagonistes -de vegades vestits de la mateixa manera-, que dona sentit a la qualificació de “teatre de mirall”. Una sorpresa, doncs, per als aficionats tant al teatre renovador com a la poesia en prosa i, per què no, per als cercadors de felicitat. / Josep M. Ripoll
* Josep-Ramon Bach. La dama de cors s’en va de copes. Catorze peces de teatre mirall. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009.

*Text publicat originalment a Serra d’Or, número 600, pàgines 103-104, desembre de 2009.

Un moment de la sessió fotogràfica

Les artistes Fina Miralles i Isabel Banal presenten l’obra fotogràfica Paisatges humans en una exposició col·lectiva al centre d’Art La Panera de Lleida, que estarà oberta fins el 25 d’abril.

Aquest conjunt de fotografies és un intent per lluitar contra el procés de desmemòria buy generic cialis buy viagra order cialis buy viagra order viagra order cialis professional buy cialis order generic viagra order viagra de la societat actual: desmemòria dels vincles amb la terra i la cultura dels llocs, de la dimensió simbòlica del paisatge, del llenguatge com a memòria i experiència del territori i de les relacions originàries de l’home amb la natura.

Fina Miralles, que acaba de publicar el seu Testament vital a les Edicions de Gràfic Set, té una secció fixa des del passat mes de desembre a la revista cultural Quadern, que edita la Fundació Ars.

L’editorial Afers acaba de publicar el llibre Xavier Vinader i Sánchez, Periodisme i compromís amb edició introducció i notes de Jaume Busqué i Barceló. Es tracta d’un treball molt ben documentat i que és el primer que es publica sobre el periodista d’investigació sabadellenc, defensor sempre de la llibertat d’expressió i creador d’un immens arxiu, que avui custodia el Centre d’Estudis Històrics Internacionals, i que conté importants materials sobre l’extrema dreta, la guerra bruta contra ETA, el crim organitzat, la guerra civil espanyola, la postguerra, la dictadura i la repressió.

La periodista Marina Antúnez llegirà el pròxim 23 d’octubre a l’auditori de la Unió Excursionista de Sabadell contes dels escriptors Quim Monzó, Sergi Pàmies i Empar Moliner, tres de les veus emblemàtiques de la literatura catalana actual. La sessió que porta per títol Històries d’un viatge delirant obre la temporada cultural de la UES i coincideix amb el lliurament de medalles a tots aquells socis i sòcies que porten més de 25 i 50 anys a l’entitat.

Marina Antúnez és col·laboradora de la revista Quadern, que edita la Fundació Ars.

El director del Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària, David Serrano, va concedir el mes de maig una entrevista al programa “El marcapáginas” de Radio Sefarad.

El Cilec, un dels grups de treball de la Fundació Ars, ha publicat recentment un diccionari sobre la literatura dels camps de concentració en col.laboració amb diversos grups d’investigació europeus.

Podeu escoltar-la amb el reproductor que apareix a continuació:

L’editorial Cossetània acaba de publicar Una nit tan llarga, el testimoni del supervivent de Mauthausen Marcial Mayans. David Serrano, director del Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària (Fundació Ars) ha estat el curador de l’obra i l’autor del pròleg.

Marcial Mayans, membre de la CNT i de les Joventuts Llibertàries, va ser voluntari al front durant la Guerra Civil. Entre 1937 i 1947 va passar per diversos camps (entre ells Mauthausen) i després de la guerra fou condemnat a 20 anys de presó pel règim franquista.
“La deportació” explica Mayans, “amb tot el que significa d’horror i d’inhumanitat, m’ha marcat per sempre, per a tota la vida (…). D’aleshores ençà, l’horror no s’està de rondar les meves nits“.

Més informació a la web de Cossetània:

Informació sobre el llibre
Pròleg, introducció i índex

Detall del retaule de Pujalt

L’escriptor de Capellades Joan Pinyol, col·laborador habitual de Quadern, publica al darrer número de la revista un extens estudi sobre els poetes de l’Anoia, des de finals del segle XIX fins als nostres dies.

Trobareu àmplia informació sobre l’article i sobre el treball de Joan Pinyol a El diari de Masquefa. L’article complet el podeu llegir a l’últim número de Quadern, en venda als quioscos, o bé a Dialnet (número 170, disponible a finals de juny).