Camil Fàbregas, escultor. Apunt biogràfic.
| Cronologia
| El patronat
| Arees d'activitat



fabregas-cara.jpg


El 10 de novembre de 1998 es signava l'escriptura de la donació que l'escultor Camil Fàbregas i Dalmau (fotografia) feia a la Fundació del llegat Fàbregas-Moix. Aquest importantíssim llegat està format per dos grans apartats:

La casa-estudi de l'escultor
Es tracta d'un edifici cantoner situat entre els carrers Migdia i Doctor Crehueras, al centre de Sabadell. Consta de tres parts ben diferenciades: la casa (nucli social de la Fundació, amb la redacció de la revista Quadern i l'editorial); l'estudi-taller (futura sala d'actes polivalent) i diversos casals.

Les col·leccions d'art
El llegat comprèn també unes importants col·leccions d'art: l'obra de Camil Fàbregas, una important col·lecció d'obres de l'escultor Manolo Hugué, una col·lecció d'artistes sabadellencs i algunes obres d'artistes catalans.
Camil Fàbregas i Dalmau va néixer a Moià l'any 1906, però des del 1910 va residir a Sabadell. Estudià a Sabadell (Escola Industrial d'Arts i Oficis), Barcelona (Llotja), París (a La Grande Chaumière i a l'École des Arts Appliqués) i Itàlia. A partir del 1945 esdevé amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui col·labora en les seves últimes obres.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

La singular relació entre Manolo Hugué i Camil Fàbregas

Manolo Hugué i Camil Fàbregas es van conèixer l'any 1935, a les Galeries Syra de Barcelona. Manolo havia nascut el 1872 i Camil el 1906; es portaven, doncs, 34 anys. Camil Fàbregas quedà impressionat immediatament per la personalitat de l'escultor. Però no fou fins després de la guerra del 1936-1939 que hi establí un relació fluida i constant. Es presentà al mas de Caldes de Montbui, on Manolo, malalt, s'havia refugiat i aconseguí convertir-se en persona imprescindible en la casa, on sempre hi tenia el llit parat i un plat a taula. La seva fervorosa admiració pel mestre, expressada amb aquella passió sense mesura que posava en totes les coses, degué seduïr Manolo.

fabregas-cara.jpg

Imaginem a Camil, pel que es pot deduïr dels seus propis textos, com un acòlit embadalit, escoltant molt i enraonant poc, dedicant cada vegada més temps a les estades a Caldes. Malgrat aquesta relació tan propera, en la principal bibliografia sobre Manolo, el nom de Camil Fàbregas només hi apareix una vegada, mencionat como a "ajudant" de l'escultor. Suposem que aquest ajut consistia en treball escultòric manual, ja que Camil tenia l'ofici d'escultor. El que és segur és que entre els dos homes es va establir una forta amistat, o potser una profunda relació de tipus paterno-filial; ambdós es dibuixaren i s'esculpiren; segurament Camil aspirava a ser el seu alumne, però Manolo el devia rebutjar amablement, tot dient-li que treballés a la seva manera i no es preocupés de la tècnica d'altri, com confessa ingenuament el mateix Fàbregas en un escrit. Malgrat això, Fàbregas restà tota la vida un imitador de Manolo com, es pot comprovar fàcilment en gran part de la seva obra.

Principals obres de Camil Fàbregas